La Mort

 

dues_ales Dues ales

Bellemo, Cristina. Ed. Combel, 2016

Un matí, el senyor Guillem es va trobar unes ales al seu jardí. «De qui deuen ser?», es pregunta. Però ningú no les reclama, ningú no en sap res. Fins que un dia s’atreveix a tocar-les i es desperten els records. Una història filosòfica i poètica sobre el final de la vida.  Un àlbum il·lustrat que ens explica la mort amb molta sensibilitat.

thefabula_literatura_infantil_juvenil_corimbo_ocell_mort_1 L’ocell mort

Brown, Margaret. Ed. Corimbo, 2018

Un dia, un grup de nens i nenes troben un ocell mort. Compungits decideixen acomiadar-ho com fan els grans amb els seus sers estimats. Ho emboliquen dolçament amb fulles de vinya i  li canten una cançó per dir-li adéu. Un excel·lent llibre per tractar el tema de la mort, en el qual tots els nens petits tenen interès, d’una manera natural. New York Times Millor llibre il·lustrat de 2016

la gota d'aigua La gota d’aigua

Castel-Branco, Inés. Ed. Akiara, 2018

I si la mort pogués ser explicada com l’instant en què una gota d’aigua cau al mar? Què passa amb la gota d’aigua? Què passa amb l’aigua de la gota? 

l'illa de l'avi L’illa de l’avi

Davies, Benji.  Ed. Andana, 2015

En Leo estima l’avi. I l’avi estima en Leo. I això no canviarà mai.
Un llibre preciós i reconfortant que ens mostra com les persones que estimem són sempre a prop, perquè tant se val on siguin.

978-84-15208-12-9_El_pato_y_la_muerte-cover El pato y la muerte

Erlbruch, Wolf.  Ed. Fiore, 2007

Desde hacía tiempo, el pato notaba algo extraño. -¿Quién eres? ¿Por qué me sigues tan de cerca y sin hacer ruido? La muerte le contestó: -Me alegro de que por fin me hayas visto. Soy la muerte. El pato se asustó. Quién no lo habría hecho. -¿Ya vienes a buscarme?…

Wolf Erlbruch responde con sencillez las grandes preguntas con la poesía de sus ilustraciones y de sus historias. Para niños y adultos.“

 

pors manies i vergonyes Pors, manies i vergonyes

Farré, Lluís.  Ed. Bambú, 2011 

La Rita caminava tota encongida i arrossegant els peus. I no pas perquè li fessin mal les sabates o li pesés massa l’abric a l’hivern, no. La Rita, el que duia a l’esquena que li pesava tant era una muntanya enorme de pors, manies i vergonyes! I es poden fer tan poques coses amb tant de pes al damunt!

el meu avi i jo El meu avi i jo

 Parera, Núria. . Ed. Joventut, 2015

Un cor vermell sota el tovalló, a les butxaques de la bata o als vagons d’un tren de fusta són els petons que envia l’avi Simó a la seva néta; de vegades fins i tot li prepara un mapa amb pistes per trobar el que està més amagat. Un dia, però, ja no li’n pot fer més, de petons, i li deixa un regal dins d’una capseta.