Dones pioneres en salut a Catalunya

Dones pioneres en salut a Catalunya dels segles XIX i XX” és una presentació molt ben documentada on hi trobareu algunes dones clau en la Medicina i la Infermeria a casa nostra: les primeres metgesses i infermeres titulades, les primeres doctores en Medicina -com la manresana Ignàsia Salvans-, la primera Ministra de Sanitat, infermeres que van exercir durant la Guerra Civil, etc

La presentació s’engloba dins l’exposició bibliogràfica “Dones i Salut” organitzada pels bibliotecaris  Irene Bosch i Joan Carles-Corney dins la Biblioteca Campus Centre de la Universitat de Girona que podeu gaudir fins al proper 20 de març. Agraïm la possibilitat de presentar-vos-la en aquesta entrada.

Podeu clicar sobre les imatges per obtindre’n més informació.

Quant a plcatalunyamanresa

EAP Plaça Catalunya - Manresa
Aquesta entrada s'ha publicat en Informació i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Dones pioneres en salut a Catalunya

  1. Ángel Martín Artime ha dit:

    Adela Simón Pera antes de ser Jefa de Enfermeras en el Hospital de la Santa Cruz y de San Pablo, puso en marcha el cuerpo de enfermeras y la escuela de enfermeras del recien inaugurado HOSPITAL GENERAL DE ASTURIAS (Oviedo) y una vez que estuvo en marcha su labor, decidió irse a Barcelona a repetir lo hecho en el Hospital General de Asturias, contado con varias enfermeras asturianas formadas por ella para poner en marcha la Escuela de Enfermeras de Barcelona.

    • Moltes gràcies pel comentari. Les imatges mostren resums de les professionals; clicant sobre les imatges s’enllaça a més informació sobre les mateixes. Us complementem la infomació de la professional Adela Simón Pera a partir de l’enllaç: http://www.adpc.cat/Revista_Dones/arxiu/pdfs/DONES_18.pdf : Nascuda a Barcelona, i quan encara no havia complert els 18 anys preceptius per a l’ingrés, va ser admesa l’any 1936 com alumna a la prestigiosa Escola d’Infermeres de la Generalitat de Catalunya, on es va formar durant els anys de la guerra civil, amb la positiva influència de Manolita Ricart. Però el 1939, el seu títol no tenia cap validesa i, per poder treballar, li calgué estudiar de nou, aquesta vegada la carrera de Practicant a la Facultat de Medicina de Barcelona, malgrat que la situació de la infermeria era
      ben poc satisfactòria per a una professional formada sota les directrius més modernes. Després d’uns anys d’exercir a Anglaterra i d’organitzar el departament d’infermeria en el nou Hospital General d’Astúries (on va dur a la pràctica un model d’infermeria amb un alt nivell
      d’autonomia en la seva gestió), quan es va produir la reorganització de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Barcelona,
      li van confiar la direcció del nou Departament d’Infermeria i de l’Escola, on des de 1966 va formar les noves infermeres en els coneixements i els principis que sempre van orientar la seva dedicació professional.

Els comentaris estan tancats.