Avui parlarem de la llet: aquest líquid blanc o grogós segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les seves cries.
Des del punt de vista nutricional, la llet de vaca és un dels aliments més complets que hi pot haver a la dieta.
La composició de la llet acabada de munyir és la següent: per una banda hidrats de carboni (sucres), el principal és la lactosa; per l’altra, té una composició proteica immillorable amb proteïnes d’alt valor biològic, les caseïnes, ja que contenen aminoàcids essencials. Quant als lípids (greixos) conté àcids grassos saturats i colesterol, i quantitats moderades de vitamines (A i D, i algunes del complex vitamínic B). A més conté calci i fòsfor, que es digereixen millor perquè s’uneixen a la caseïna. El component més abundant de la llet és l‘aigua, aproximadament en un 90% .
La llet forma part de la dieta humana des fa milers d’anys. Està lligada al patró dietètic mediterrani. Per la climatologia de la zona i la tecnologia alimentària, apresa al llarg dels segles, també tenim molt en compte els derivats lactis tradicionals: els iogurts, els formatges, el recuit i el mató, i altres llets fermentades.
Des del punt de vista fisiològic i nutricional, beure llet de vaca no és contraproduent amb l’excepció que es pateixi al•lèrgia a les proteïnes de llet de vaca. Essencialment, haurem de tractar la llet com un aliment més de la nostra dieta.
Les recomanacions de presa de llet estan condicionades per l’edat i es refereixen als lactis en general. Així, per exemple, els infants de 4 a 8 anys han de prendre’n de dues a tres racions al dia (800 mg/dia); els joves de 9 a 18 anys, unes quatre racions ( 1.100 mg/dia); els adults, dues racions al dia i les dones en etapa de gestació i alletament, quatre racions al dia ( 1.200 mg/dia).
Si es pateix maldigestió de la lactosa (dolor abdominal, flatulències, etc.), només cal substituir la llet amb lactosa per una llet sense lactosa, o bé per derivats lactis fermentats que es toleraran millor segons el grau de maldigestió que tinguem.
Hi ha la creença que la llet produeix mocs. Tenint en compte que els mocs són un mecanisme de defensa de les vies respiratòries contra les infeccions, això es podria considerar un avantatge; però s’ha evidenciat que la llet no augmenta la mucositat en persones sanes, ni altera les proves funcionals respiratòries en asmàtics.
Finalment, us fem una proposta activa relacionada amb la llet: feu una passejada amb bona companyia, a peu o amb bici, per la comarca d’Osona, visiteu un prat i busqueu-hi un ramat de vaques, gaudiu de la ruta i ompliu la motxilla d’aliments saludables.
EAP Plaça Catalunya 